Publicaciones etiquetadas como vi
Publicaciones etiquetadas como vi
0 notas &

Fa uns mesos explicàvem la nostra presència a la fira Prodexpo de Rússia, on hi vam promocionar els nostres vins. Tornem al país més fred per explicar-vos que en l’edició del mes d’abril de la revista Aeroflot, la principal companyia aèria russa, hi surt un reportatge turístic del Priorat.
El text repassa els actius de la comarca. Es fa ressó de l’àmplia oferta de cellers i de molins productors d’oli i posa especial èmfasi en la Cartoixa d’Escaladei, de fet, el reportatge porta per nom “Escales cap al cel” tot reconeixent els orígens vitivinícoles de la comarca i el seu actual atractiu patrimonial.

A la ruta del vi, s’enumeren els cellers de la DO Montsant i la DOQ Priorat i s’explica el procés d’elaboració del vi. I entre els cellers de la DO Montsant, descobreixen la Cooperativa Falset Marçà, com es pot apreciar a la fotografia. Un plaer que l’arquitectura modernista de Cèsar Martinell passi fronteres i sigui admirada pel mercat rus i els viatgers d’altres països que utilitzen la companyia per volar.
Aeroflot té una tirada de 10.000 exemplars i es distribueix als avions. A veure si aviat en veiem arribar algun al Priorat ;)
0 notas &

EXPLORATGN/ COOPERATIVA FALSET MARÇÀ/ TEATRE DEL NAPBUF
El diumenge 20 de maig us portem a “Explorar la natura” a Reus amb un munt de tallers i jocs passant un dia genial a la granja entre animals i animalons!
On: Diadedgranja.com (Av. Constantí 52 a Reus)
Preu: 1€/persona (socis Xarxa Explora: gratuït). (Aquest preu només s’aplica a subscriptors de ExploraTgn.cat)
Horari: Diumenge 20/05/12 de 10-14h
Dinar: paellada popular (adults: 10€; nens: 8€)
Reserveu-vos la data i feu la vostra inscripció a ExploraTgn.cat via e-mail

Amplia la informació aquí.
LA COOPERATIVA I EL TEATRE DEL NAPBUF HI COL·LABOREM. COM?
Des de la Cooperativa Falset Marçà ens sumem a aquesta trobada amb una activitat que anirà a càrrec del Teatre del Napbuf.
TÍTOL: “DE LA VINYA A LA COPA”
HORARI: de 10:00 h a les 14:00 h
CAPACITAT PER SESSIÓ: 1 família
DURADA ACTIVITAT PER FAMÍLIA: entre 5 i 7 minuts. (el tast a cegues)
NOM MONITOR: Teatre del nap-buf (Gerard / Iker)
BREU DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT: Gimcana en què les families hauran de descobrir el camí que fa el raïm fins a convertir-se en vi a través de diferents elements que, escampats per l’espai ens donaran les pistes par aconseguir arribar a la copa. I quan hi haguem arribat, la prova definitiva, un tast a cegues (tant pels grans com pels petits) durant el que hauran de distingir entre diferents tipus de vi (o de sucs de fruita, segons la seva edat).
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: De lliure realització durant el matí. A mesura que acabin, faran la cata a cegues.
1. Associar i ordenar els diferents elements i objectes en funció del moment del procés d’elaboració del vi en què són presents: des de que creix el cep a la terra fins que el vi arriba a la copa.
2. Tast a cegues. Els pares hauran de distingir per l’olor i el sabor entre un vi blanc, un vi rosat i un vi negre. Els infants hauran de fer el mateix, però amb tres sucs de diferents sabors (p. ex. poma, pinya i raïm).
MATERIAL NECESSARI: El material l’aportarà la Cooperativa. Aprofitariem també les dues mitges botes que té EXPLORA-TGN.
Entre tots els participants que ens donin les seves dades es farà un sorteig.
Us esperem!
0 notas &

La Cooperativa Falset Marçà i la geladeria La Ibense de Falset han creat un gelat de vi que es podrà tastar per primer cop a la propera Fira del Vi de Falset, els pròxims 5 i 6 de maig. Es tracta d’un dels primers gelats de vi que es presenten a Catalunya –es coneixen experiències similars a la Rioja- i s’ha elaborat amb motiu dels 100 anys de la Cooperativa.
La base del gelat, un sorbet cremós, és el vi Ètim Grenache Old Vines de la Cooperativa Falset Marçà, un monovarietal amb 85% de garnatxa. Se n’han utilitzat 125 litres. Els altres ingredients emprats han estat l’estabilitzant natural i el sucre. El procés de pasteurització s’ha dut a terme en una geladeria d’Alacant i el color final és molt similar al del vi, un punt més rebaixat. Pel que fa al gust, s’aprecien les qualitats del vi però és suau. Com que l’alcohol s’evapora durant el procés d’elaboració, el gelat és apte per a tots els públics.
En total, s’han elaborat 400 litres de gelat Ètim i se servirà a La Ibense de Falset. La Cooperativa ha proposat als restaurants de Falset que puguin servir-lo als postres durant els dies de la Fira del Vi, amb l’objectiu de donar-lo a conèixer al major número possible de visitants i estendre la celebració dels 100 anys del celler.
0 notas &
En el marc del projecte bótes centenàries.
0 notas &
Ezequiel Soldevila lidera el programa de Ràdio Falset “100 anys fent vi”. Valorem amb ell l’estrena, el dissabte 4 de febrer. El primer programa que tracta en exclusiva sobre el vi a la ràdio municipal, per commemorar el centenari de la Cooperativa Falset Marçà i difondre coneixements al voltant de la cultura del vi. Mitja hora d’antena, amb un tast de vi inèdit a través de les ones que porta per nom “Darrere d’un vi”.
Com i quan decidiu posar en marxa el programa commemoratiu del centenari de la Cooperativa?
El Josep Maria Cots Cots (president de la Cooperativa) em va proposar de poder presentar aquest programa a principis de gener i sense dubtar-ho vam començar a treballar amb la intenció de fer la primera emissió entre la darrera semana de gener o la primera de febrer. Finalment, ens vam estrenar el dia 4.
És el primer que tracta íntegrament del món del vi a Ràdio Falset… Certament, era molt necessari més enllà dels 100 anys de la Cooperativa?
Sí que és el primer. Crec que ja tocava que en una comarca on el principal motor és el vi, algú aprofités un mitja de comunicació d’abast com Ràdio Falset per potenciar-lo i fer ressó de les activitats que es fan, presentar vins, etc.
Quina ha estat la primera acollida del programa?
Crec que ha estat positiva tot i que nosaltres som autocrítics i creiem que hi ha coses a millorar. Esperem que el proper (aquest dissabte 11 de febrer) ens surti millor.
Una de les seccions més interessants és “Darrere d’un vi”. Un tast en directe és tan arriscat com interessant…
Penso que és una gran idea que va tenir el Josep Maria Cots i en la qual pretenem que els oients tastin nous vins amb nosaltres i sobretot conèixer la gent que treballa aquests vins i aprendre amb ells. Vam començar dissabte amb l’enòleg de la Cooperativa, Jordi Alonso, i en descobrirem molts més, alhora que diferents processos d’elaboració i producció.
Què els dirieu als oients que encara no l’han sintonitzat els “100 anys fent vi”?
Que ens escoltin i ens facin arribar la seva opinió a través de les diferents xarxes socials, facebook i twitter. El “100 anys fent” vi és un programa dinàmic de mitja hora de durada que pretén acostar a l’oient en el mon del vi i la pagesia, tant representatiu de la nostra comarca. És molt important i necessària la seva col·laboració per aprendre plegats i seguir millorant.
Emissió:
Dissabtes a les 14h
Més informació a:
@etimonline
Etiqueta #100anys #etimenviu
1 nota &
Dona’m vida ens ajuda a fer realitat allò que volem: Que el vi sigui a taula cada dia. Perquè és un petit plaer que ens podem permetre. Per proximitat, per preu i per gust. Per sentir el vers de Vicent Andrés Estellés:
No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.
Una vella litúrgia el posava a la taula.
Una vella litúrgia nocturna, inescrutable,
encenia la sang, palpitava en els ulls.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit, la nit febril de la caverna.
El vi begut, en casa, a l’hora de menjar.
S’oficiava el vi, lentament i greument.
Parle del vi dels pobres. El vi que ens feia forts.
Un tros de ceba crua, un rosegó de pa,
i un got de vi solemne. Parle del vi dels pobres,
begut solemnement, l’aliment de la còlera,
el vi o sosteniment de l’afany o la ràbia.
El vi de l’esperança, el vi dels sacrificis,
l’esperança rompuda, plantar cara a la vida.
(Imatges de les botigues de Frescuore a Barcelona (c/Nàpols), Moià i Caldes)
0 notas &
L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona celebra dilluns 21 de novembre una jornada de reflexió sobre l’eficiència de les jornades gastronòmiques a l’Escola Universitària de Turisme i Oci de Vila-seca.

La Cooperativa Falset Marçà hi col·labora amb la presència dels vins Ètim que es tastaran durant la sessió de debat. Tres formes ben diferents de treballar la garnatxa i fer-li aflorar diversos matisos. En els tres Ètims s’hi troba un vi fresc, lleuger i molt agradable, cada un d’ells amb una personalitat ben marcada i diferent.
L’Ètim blanc porta notes cítriques, molt fresques.
L’Ètim rosat acosta les aromes de fruites del bosc, punts de cirera i de préssec.
Amb l’Ètim negre se sent la fruita madura, vainilla, canyella i fins i tot un punt balsàmic d’eucaliptus i menta.

L’organització d’aquesta Jornada Gastronòmica, que tindrà lloc dilluns 21 de novembre a les 10h a Vila-seca, respon a una necessitat que afecta a tot el territori català, on s’ha fet evident una proliferació de jornades gastronòmiques sense que es disposi abans d’una reflexió prèvia, conjunta i acurada que serveixi per facilitar uns criteris bàsics per a la seva organització, selecció de productes, pla de màrquetings i en definitiva un full de ruta que millori el rendiment de l’esforç empresarial i públic que s’hi esmerça.
La voluntat és que el consens i les conclusions assolides en aquesta jornada puguin ésser validades per les diferents administracions i organitzacions empresarials per una aplicació efectiva dels criteris basics que han de acompanyar a l’organització d’unes jornades gastronòmiques més eficaces i òptimes, tot compensant els esforços que s’esmercen per part dels estaments públics i privats implicats.
Els ponents són:
Lluís García Muñoz
President de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Terres de l’ Ebre. Propietari del Restaurant l’Estany La Casa de Fusta
Pep Palau Pujols
Co-director del Fòrum Gastronòmic de Girona i Santiago de Compostel·la
Amèlia Rico Urios
Llicenciada en Ciències de la Informació. Directora del Patronat de Turisme de Cambrils
Iñaki Gaztelumendi do Ejo
Economista. Ex-director Gerent de Turisme de Santiago de Compostela
Manel Colmenero Larriba
Diplomat en Turisme per la Universitat de Barcelona. Responsable Área Emisora y de Màrqueting de Taller Projectes Ocio, s.a.l.
Mariona Quadrada Monteverde
Llicenciada en Filologia Catalana. Docent culinària
Txaber Allué Martí
Llicenciat en Història. Blogger de El Cocinero Fiel
Josep Vilella Llirinós
Gastrònom i Tècnic d’Empreses Turístiques
Francesc Xavier Nicolatzi Angelats
President de l’Associació d’Hostaleria de Girona i Radial
Per més informació i inscripcions:
gerencia@aeht.es / aeht@aeht.es
El catàleg de la jornada està disponible al web de l’AEHT.
2 notas &
Què fas amb el suro de les ampolles de vi? Decores? Recicles? Ens ho expliques? Et descobrim coses que ens envolten http://www.icsuro.com/
2 notas &

Que el Castell de Falset ha trobat el seu lloc ningú no ho pot posar en dubte. De la mateixa manera que l’ovella que jau plàcidament ben a prop del verd escàs que es cruspirà quan desperti de la melangia que sembla portar a sobre.
Aquesta és la fotografia de les no evidències. Per l’ovella que és gairebé imperceptible a la vista i perquè pocs endevinarien que som a l’infern, per bé que el nom ho indica. Som al cràter de Viti, o el que és el mateix, el cràter de l’infern - si traduïm al català-, doncs antigament es considerava que el dimoni llucífer vivia sota els volcans.
Dons fins a Islàndia ha viatjat aquest vi vital que és el Castell de Falset. I concretament, a la zona de Krafla i Myvatn. No és que hi hagi anat en missió comercial cap agent ni importador per posicionar-hi el vi que millor recull l’essència del Montsant, sinó que se l’ha endut un amic de la Roser Cots per assaborir-lo a latituds desconegudes, ben lluny del Montsant, de Falset, de la Cooperativa. Ens ha d’explicar encara si la posició geogràfica influeix i dóna matisos nous a l’aroma i al gust.
I si l’experiència de destapar-lo en un entorn que no li és propi, afegeix més emoció i plaer (potser llàgrimes?) al tast. Amb tota probabilitat la resposta és afirmativa, si pensem que aquest és el punt on les plaques tectòniques continentals se separen, on l’escorça terrestre és més prima, on hi ha constant activitat geotèrmica, on es contemplen fumaroles, ebullcions i hot springs…
Si us venen ganes d’anar-hi… No oblideu el Castell. A l’infern podeu tocar el cel :)
El lloc exacte: http://maps.google.es/maps?saddr=65.717429,-16.753893&hl=ca&sll=65.722158,-16.75106&sspn=0.026185,0.076818&vpsrc=0&mra=mift&mrsp=0&sz=14&t=h&z=14
4 notas &
Ja us he parlat de l’entrenament que m’autoimposo per descobrir i sentir les aromes del vi, i des de la meva posició de principiant entusiasmada, és molt fàcil adonar-se què cada varietat de raïm es caracteritza per aportar i combinar una sèrie d’aromes particulars. Aquesta descoberta tan bàsica no necessitat l’ajut de cap entès.
Però quan et vas movent entre professionals del tast i dels cupatges t’expliquen que tot influeix en el resultat d’un vi, i quan diuen “tot” volen dir “tot”: raïm, climatologia, clima, torrat de la bóta, temps de maceració, procediment d’elaboració, sòl i un munt d’altres factors que em deixo…
Des de fa unes setmanes a la Cooperativa em parlen sovint dels efectes del sòl en el resultat d’un vi. Una altra nova incognita per a una principiant com jo! Espero (sospito) que ben aviat tindré l’oportunitat de descobrir com el sòl deixa la seva empremta en el vi. Mestrestant busco en qualsevol comentari entès les pistes que m’ajudaran a fer aquesta descoberta.
Penjo aquí un vídeo que m’ha semblat molt interessant, és del programa del Canal 33 “Quèquicom” i parlar del gust de la terra. D’això precisament es tracta no? De trobar en el vi el gust de la seva terra.
5 notas &
Els entesos parlen de les aromes del vi amb tota naturalitat. En canvi per als què el vi és un fantàstic, sorprenent i apassionant món on anem entrant de puntetes, les aromes del vi són com una mena de secret mal guardat.
Perquè sents parlar d’aromes que t’esforces a trobar no saps on, ni saps ben bé com. Perquè vés a saber què t’imagines quan llegeixes una nota de tast on van desfilant les fruites, les fustes, els terres… Perquè un dia algú intenta donar-te una explicació científica sobre els components del vi, on les molècules en forma de pilotetes enganxades tapen el record de les maduixes de bosc i de la menta fresca.
I comences a pensar que et falta sensibilitat, que la genètica t’ha fet una mala jugada i que tens un nombre extremadament reduït de papil·les gustatius i per tant tu no estàs fet per a les aromes del vi.
Fins que un dia fas un glop distret d’un garnatxa amb samsó i una immensa brolla de romaní t’acarona per dins, i en un instant preciós vius la intensitat d’un record que et regala el vi.
Confesso que les aromes del vi em fascinen i em predisposo a descobrir-ne el fons i els transfons, la ciència i la poètica. Així que em proposo convertir la gamma d’Ètims amb el meu primer camp de recerca, per això hem començat a inventariar les aromes de cada vi, seguint a consciència les notes de tast que ens prepara l’enòleg de la Cooperativa, ja tenim la primera mostra: ja en tenim 10 i aquí les deixem, per anar fent nas i memòria.
0 notas &
La Juani Trujillo, una bona amiga i ben coneguda a la xarxa per la seva activitat de blogera-cuinera a Director al Paladar, ens ha preparat una recepta molt original.
La publiquem a continuació i us animem perquè la proveu.
———
Mermelada de vino y moras
Un día de relajación, estirada en una tumbona, medio dormitando, medio leyendo uno de los muchos libros que he dejado a medias, era un plan inmejorable para pasar el domingo. Por lo menos eso pensaba yo, justo hasta el momento que, en mitad de un duermevela, abrí los ojos y vi suspendidas sobre mi cabeza, entre las hojas de la morera, unas preciosas moras en su punto justo de madurez.
Levantarme, soltar el libro y decidir que esas moras estarían mucho mejor en mi poder que en el árbol todo fue uno. Ahora bien, decidir si las comía crudas o hacia mermelada con ellas ya me costó un poco más, pero la duda se resolvió solita cuando al entrar en la cocina vi una botella de Ètim negre 2009 a la que todavía le quedaba una copa.

Los ingredientes
Preparación
Lavamos las moras y les quitamos el tallo verde. Las colocamos en una olla, las regamos con el vino y añadimos el azúcar.
Dejamos macerar durante al menos 2 horas.
Pasado este tiempo, ponemos a cocer a fuego lento durante 60 minutos, revolviendo de vez en cuando para evitar que se pegue.
Esta mermelada, puede servir de acompañamiento a una tosta de buen queso curado de cabra, como ingrediente principal en una salsa para ave o carne (incluida caza) o como relleno o cobertura de un postre dulce.
Para guardarla durante un año sin que se estropee podemos hacer conserva, podemos repartir la mermelada, mientras todavía está caliente, en botes esterilizados de cristal, los cerramos herméticamente y los cocemos durante 20 minutos. Dejamos enfriar, etiquetamos haciendo constar el contenido y la fecha de envasado y abrimos cuando nos apetezca comerla.

¡Buen provecho!